SECCIÓ
DE BTT
Per: Albert Sambola
...Qui assumeix la responsabilitat de les nostres vides?
Existeix verdaderament la providència? Què és el destí?
Millor encara... Qui el controla?
Totes aquestes qüestions se les pregunta el poeta i escriptor Vicenç Llorca en el seu llibre
“Tot el soroll del món”, que precisament estic llegint, i em situa a la sortida del 100teneri al
Parc del Garraf on després de passar un bon matí “passejant” la bicicleta.
Primer i aprofitant els descensos espectaculars després, succeeix el inesperat....
Rebobinem la pel·lícula: El sol ja escalfa quan amb l’autocar visitem els túnels i rondes de
Barcelona, fins arribar a l’Ermita de Bruguers on desembarquen els més forts dels
excursionistes de l’AEC i que arribaran a Garraf per retrobarse amb la resta del personal
actiu de les altres seccions. Després de visitar els conreus de carxofes pels volts del Prat,
ens endinsem, l’autocar, el xofer i els cinc integrants de la secció de BTT fins al port del
Garraf on completem el grup fins a set components. Sortim disposats a desafiar les fortes
pendents des de la cota 0. Avancem pel GR92, tot passant per la Collada de Vallgrassa fins
arribar al Pla d’en Querol i d’aquí, al cim de la Morella (594 m). Després a La Pleta.
He de reconèixer que el meu estat de forma no era el més òptim per assolir les rampes,
que els meus companys de ruta superen amb lleugers canvis de plat i de pinyons, i jo resignat
passejo la bicicleta, donanti una conversa més aviat agra degut a les circumstàncies.
Si senyor, si senyor, fins i tot jo vaig ferme el retrat al cim de La Morella amb la bicicleta.
Si i el descens del cim també amb la bicicleta a collbe, fins a l’ampla pista que ens regalarà
el primer descens i ens rescabalarà de la “terrible” ascensió.
A La Pleta canviem impressions amb els de a peu i seguidament ens entreguem de nou al
vertigen del descens. L’asfalt ens portarà a la pista i d’aquí quasi tots arribarem al port del
Garraf. Ja m’havien avisat... El descens fins el mar acaba en un sender tècnic i que jo ja
m’havia predisposat a fer d’una forma combinada, ara a peu, ara no, fins al final. Tanmateix
estàvem avisats que la pista que precedia al sender tècnic i que s’iniciava deixat l’asfalt...,
és ampla, és dreta i el seu ferm és de graveta perillosa, que si a això sumem els trencaaigües
transversals, convertim la pista en qüestió en un destí per recopilar totes les tècniques de
descens amb bicicleta que en el transcurs de molts anys i alguna trompada he arribat a
dominar, mitjanament.
Avui ens ha acompanyat la Sra. Fatalitat. En un obrir i tancar d’ulls, l’Albert surt com una
fletxa per sobre de la seva bicicleta... L’Albert de Tarragona, l’Albert, actiu a la secció de
Caiac. L’Albert ha patit les conseqüències de la gravetat i... del destí.
Tot l’equip que conformem aquesta sortida amb BTT, formem un bloc tot just ens hem
assegut als nostres “sillins”. Som com cordades unides amb comunió per assolir el i
nfranquejable. Som un bloc de superació i suport. L’Albert no està sol. Recordo perfectament
el que va dir John Done: “...ningú és una illa... tot home és un fragment del Continent, una
part d’un conjunt “.
La caiguda ha estat molt espectacular. Les conseqüències més lleus. L’Albert sap suportar
el dolor provocat per les ferides, sobre tot les morals en el subconscient. Uns quants punts de sutura i l’Albert amb la seva joventut i tot el temps del món seguirà endinsant-se en l’activitat esportiva que més desitgi i l’apassi
Hem arribat al nostre destí, Garraf i sense l’Albert. Però ha estat present en el nostre record
quan a la taula de l'esplèndid menjador del Club Nàutic del Garraf, hem comentat les
incidències amb tots els companys de d’altres seccions. Albert, et desitjo una ràpida
recuperació. No et deixis vèncer. Segueix la prudència i la tècnica. Cal continuar i cal
aprendre del errors, però no defallir. És molt important la teva superació personal.
Fins una altra... sortida col·lectiva amb BTT.
Albert. Et desitjo una ràpida recuperació . No et deixis vèncer per la por. Cal seguir i cal
aprendre del errors, però no defallir. És molt important la superació personal
•
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada